BREU HISTÒRIA

Al segle X apareix un primer nucli de població, amb petita església, però no és, fins al segle XI que es construí una nova església, seguint les pautes del romànic llombard.
Al segle XII, amb l’avenç cristià cap al sud, es produeix l’ascens de la noblesa feudal que expulsa als camperols de dalt del Turó, envoltant-lo de muralles i transformant-lo en un castell senyorial. Al segle XVI, una nova etapa de decadència porta a la inutilització de la fortalesa, ara hospital de pobres i defensa contra la pirateria costanera.
L’any 1646, amb la guerra dels segadors, les tropes de Felip IV saquegen el nucli i destrueixen una part de les muralles.

No obstant això, durant els segles XVII i XVIII el castell exerceix de centre del poder religiós, amb un cementiri que motivà la creença de la presència de bruixes al castell.

A principis del segle XIX, amb l’expansió de la vinya, es traslladà el culte parroquial a l’església nova, neoclàssica, continuant el castell com a cementiri, fins el 1937.
Fins el 1980, data en que comencen els treballs de restauració, el castell restà abandonat.

DESCRIPCIÓ

Fortalesa medieval situada sobre un turó des d’on s’aprecia tota la planura de Calafell.
Església del segle X consistent en una capella de fusta i fang, envoltada de tombes antropomorfes gratades a la roca i un conjunt de sitges de gra també gratades a la roca.

Església del segle XI, de romànic llombard, amb arquets cecs i restes de valuoses pintures murals a la zona de l’absis.