 |
BREU HISTÒRIA
Lany 1151, el rei Ramon Berenguer IV, donà a labadia
de Fontfreda (Narbona) unes terres per fundar-hi un monestir cistercenc,
del qual, el 1153, consta la primera comunitat plenament constituïda.
Aquesta, protegida pels reis -lescolliren com a lloc per a la seva
sepultura- i els més importants nobles, fou molt pròspera
durant els segle XII a XVIII, amb possessions territorials i dependències
a tota la Corona dAragó, fet que facilità lampliació
del conjunt monàstic.
A partir del s. XVIII la comunitat caigué en progressiva decadència,
que culminà amb lexclaustració de 1835. Labandonament
força del monestir, provocà un saqueig i destrucció
que es perllongà fins el 1930, quan siniciaren les obres
de restauració. Lany 1940 retornaren els monjos cistercencs
i el 1945 es creà la Germandat de Poblet.
El 1991, el conjunt monàstic, fou declarat patrimoni de la humanitat
per la UNESCO.
DESCRIPCIÓ
El monestir es composa de tres recintes tancats. El primer, destinat a
activitats agrícoles i industrials, destaca la capella de Sant
Jordi (1452), bell exemple de larquitectura a lèpoca
dAlfons el Magnànim. La Porta Daurada (s. XV) dóna
entrada al segon recinte, on hi trobem les restes de lantic Hospital
dels Pobres, amb la capella de Sta. Cateringa (1250) i una esvelta creu
de terme (s XVI). A fora del recinte trobem el Palau de lAbat (s.
XVI). Al tercer recinte sentra per la Porta Reial, flanquejada per
dues grans torres, on trobem la portalada barroca de lesglésia
(s. XVII).
Paral·lelament, trobem lesglésia (s. XII), de planta
basilical i tres naus separades per pilars cruciformes. Als laterals dun
magnífic retaule renaixentista, es troba el Panteó Reial
de la Corona Catalano-Aragonesa.
|