BREU HISTÒRIA

L’any 1151, el rei Ramon Berenguer IV, donà a l’abadia de Fontfreda (Narbona) unes terres per fundar-hi un monestir cistercenc, del qual, el 1153, consta la primera comunitat plenament constituïda. Aquesta, protegida pels reis -l’escolliren com a lloc per a la seva sepultura- i els més importants nobles, fou molt pròspera durant els segle XII a XVIII, amb possessions territorials i dependències a tota la Corona d’Aragó, fet que facilità l’ampliació del conjunt monàstic.

A partir del s. XVIII la comunitat caigué en progressiva decadència, que culminà amb l’exclaustració de 1835. L’abandonament força del monestir, provocà un saqueig i destrucció que es perllongà fins el 1930, quan s’iniciaren les obres de restauració. L’any 1940 retornaren els monjos cistercencs i el 1945 es creà la Germandat de Poblet.

El 1991, el conjunt monàstic, fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

DESCRIPCIÓ

El monestir es composa de tres recintes tancats. El primer, destinat a activitats agrícoles i industrials, destaca la capella de Sant Jordi (1452), bell exemple de l’arquitectura a l’època d’Alfons el Magnànim. La Porta Daurada (s. XV) dóna entrada al segon recinte, on hi trobem les restes de l’antic Hospital dels Pobres, amb la capella de Sta. Cateringa (1250) i una esvelta creu de terme (s XVI). A fora del recinte trobem el Palau de l’Abat (s. XVI). Al tercer recinte s’entra per la Porta Reial, flanquejada per dues grans torres, on trobem la portalada barroca de l’església (s. XVII).

Paral·lelament, trobem l’església (s. XII), de planta basilical i tres naus separades per pilars cruciformes. Als laterals d’un magnífic retaule renaixentista, es troba el Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa.