BREU HISTÒRIA

Fou fundat cap al 1150, però les seves construccions es remunten fins al s. XVII. La primera data però, de possessió del lloc de Santes Creus a la vall del Gaià és el 1158. Durant anys, el monestir fou víctima d’un pleït entre el bisbat de Barcelona i l’arquebisbat de Tarragona, que motivà la seva exempció de qualsevol diòcesi.
Protegit per la noblesa i els reis, el monestir es convertí en un centre espiritual, ‘estudis i de colonització del territori.

Tot i que ja el 1820 hi va haver la primera de les desamortitzacions, el monestir va ser abandonat l’any 1835, i entrà en procés de destrucció durant molt de temps. L’any 1921 va ser declarat monument nacional i d’ençà el 1931, quedà constituït un Patronat que s’ocupa de la seva restauració.


DESCRIPCIÓ

Del conjunt monàstic, destaca l’església, de sòbria i imponent arquitectura, la qual presenta una portalada romànica amb un gran finestral gòtic. La planta és de creu llatina i resta tancada per darrera de l’altar i retaule major barroc (s. XVII) amb una gran rosassa. A prop de l’altar major es troben les tombes de Pere II i Jaume II. El monestir conserva dos claustres, el de l’entrada turística és gòtic (s. XIV), que compta amb una elegant decoració esculpida. Destaca també la sala capitular, l’escriptori i el gran dormitori dels monjos.
Es tracta d’uns dels més grans i millors conservats conjunts monàstics cistercencs.