BREU HISTÒRIA

El monestir de Santa Maria de Vallbona té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans, que després es converteixen en cenobites, organitzats en forma de comunitat doble, els quals viuen sota el bàcul pastoral del seu fundador. La primera notícia documentada data de l’any 1153. Al 1175 els homes es traslladen al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina, s’incorpora a l’Ordre del Cister i té per abadessa Ramirez, vinguda del monestir de Tulebras (Navarra)

Alfons I el Cast i la reina Sança, establiren la cort itinerant a Vallbona. Jaume I i Alfons el Savi s’hostatgen repetidament a Vallbona, que aviat esdevingué motiu d’inspiració dels trobadors de l’època. Vallbona és i ha estat sempre un fogar de vida contemplativa i un centre de cultura, de treball i pregària, encaminat tot al servei diví.

DESCRIPCIÓ

El Monestir de Sta. Maria es composa d’un conjunt de varies construccions monumentals:
El temple, d’estil de transició que l’Orde difon arreu, és de planta de creu llatina i una sola nau. El seu interior, meravella per la seva simplicitat i admirable joc de llums. Allí trobem el sarcòfag de Violant d’Hongria, muller de Jaume el Conqueridor.

El cimborri-campanar és d’extraordinària bellesa i obra molt atrevida en l’època medieval.
El claustre té forma trapezoïdal, es composat per diversos estils, els quals li donen una singular varietat dins una mateixa simplicitat i austeritat.
També destaquen la sala capitular, la capella de la Mare de Déu del Claustre i l’arxiu.
Molt a prop trobem el santuari del Tallat, ermita romànica de gran devoció a la zona.